Movilización social y cambio político : De la crisis del franquismo a la consolidación de la democracia
Molinero Ruiz, Carme

En: Mundos de ayer. Murcia : Ediciones de la Universidad de Murcia, 2009. p. 363-386
ISBN 9788483718872

Des de la meitat de la dècada dels anys seixanta i fins l'inici dels vuitanta, la societat espanyola va viure una intensa experiència de mobilització social i política que contrasta, encara que per motius ben diferents, amb l'experimentada prèvia i posteriorment a aquells anys. La consolidació dels moviments socials en la dècada que va de mitjan anys seixanta a la mort del dictador va ser resultat del canvi i de la revitalització de la societat espanyola i, al mateix temps, agent fonamental de la crisi de la dictadura. En els últims anys de la dècada dels setanta la mobilització social, contra el que amb freqüència s'afirma, va ser igualment important: la crisi econòmica, la necessitat de conformar un nou model sindical per a la Democràcia, així com la voluntat d'exercir els drets de Ciutadania, va impulsar la mobilització encara que, en molts casos, aquesta mobilització tingués un caràcter defensiu en contrast amb allò succeït en els anys anteriors. La investigació sobre els moviments socials a Espanya està clarament inclinada cap a la primera meitat dels anys setanta, ja que el canvi d'escenari intern i internacional, com a resultat en bona mesura de les conseqüències de la crisi econòmica, va provocar que els esmentats moviments modifiquessin de forma notable les seves característiques a la segona meitat de la dècada i deixéssin de tenir el protagonisme aconseguit en els anys anteriors.

El Tránsito de la dictadura a la democracia en Murcia : Acción colectiva, respuestas institucionales y posicionamientos políticos
González Martínez, Carmen

Ayer. (Madrid. Núm 79 (2010) p. 87-120)

L'article abasta el trànsit de la dictadura a la Democràcia a Múrcia des d'una doble perspectiva analítica. En la primera part s'exposa la contribució d'organitzacions de la societat civil al procés de canvi polític i construcció democràtica, prioritzant l'estudi de l'acció col·lectiva i dels moviments socials en la transició, així com les respostes institucionals i repressives registrades en fonts hemerogràfiques i documentals i conservades en arxius públics i privats. En una segona fase del treball s'assenyalen els diferents posicionaments i cultures polítiques enfrontades en l'àmbit municipal a partir de la nova institucionalitat que, amb la conquesta de la Democràcia, marcaren el pas dels ajuntaments franquistes als democràtics.

Justicia, política y memoria : los legados del franquismo en la transición española
Aguilar, Paloma

En: Las políticas hacia el pasado : Juicios, depuraciones, perdón y olvido en las nuevas democracias / Alexandra Barahona ; Paloma Aguilar i Carmen González (coords.). Madrid : Istmo, 2002. p. 135-194
ISBN 9788470903090

A parer de l'autora, en tot procés de canvi polític el règim emergent ha d'afrontar la difícil tasca de desmuntar, de forma progressiva si no es tracta d'una revolució, la legalitat política anterior i decidir què fer amb les persones i institucions heretades del vell sistema. De com es resolen aquestes espinoses qüestions en pot dependre la sort del nou règim. En aquest treball, Paloma Aguilar analitza tant allò que va fer com allò que va deixar de fer la incipient democràcia espanyola respecte al franquisme i els seus, fins llavors, lleials servidors. A més de l'estudi de la correlació de forces existent entre el règim i l'oposició, planteja algunes reflexions sobre les raons per què el passat no es va abordar de forma explícita, basades en el record traumàtic de la Guerra Civil i la subsegüent aversió al risc que va generar en la societat espanyola. També estudia les iniciatives que es van adoptar per a la rehabilitació de les víctimes de la dictadura durant la transició, que és l'altre gran assumpte que segons l'autora s'ha d'afrontar en totes les transformacions de règims polítics. Finalment, es plantegen algunes reflexions generals sobre si és possible relacionar l'absència de justícia retrospectiva en el cas espanyol amb el posterior funcionament de la seva democràcia.